Quins motius tenia la burgesia per defensar la creació d'Estats liberals?

L'edat contemporàniaés el concepte que s'aplica a l'últim gran període històric, que comprèn des de laRevolució Francesal'any1789i arriba fins a la nostra actualitat.

Tanmateix, cal tenir en compte que aquest període no és, en cap cas, una època lineal, sinó complexa i amb diferents canvis que la determinen.

La podem caracteritzar per un marcat procés de creixement econòmic, tant des d'un punt de vista quantitatiu (producció i consum) com des d'un punt de vista qualitatiu (productivitat, mecanització i industrialització).

Paral·lelament, l'economia queda determinada en aquest període per un procés deglobalitzacióaccelerat, però amb una gran diversitat segons la regió analitzada.

Cal tenir en compte que aquest període té dins seu subdivisions, com els canvis de segles, i esdeveniments fonamentals per a la humanitat com la Revolució Russa o la Segona Guerra mundial ; aquest últim com a referent d'un període, món actual, que segons els historiadors i la disciplina s'entén com un altre període aliè a l'edat contemporània.

Paral·lelament, en el món anglosaxó, existeix una altra manera d'anomenar el període actual amb el concepteperíode modern, tot enllaçant des delRenaixementfins a l'actualitat.

Aquest període modern es divideix en dues etapes, la primera edat moderna i la tardana edat moderna, separades per la pròpiaRevolució Anglesael1688(un segle abans de la Revolució Francesa).

Políticament, sorgeix una nova ideologia, elcomunismei les seves branquessocialistes, arran de l'aparició delproletariatcom aclasse social.

És l'època delstotalitarismes, de laguerra mundiali no sols entre zones properes, i delsgenocidisdes de l'estat, però també de novesdemocràciesarreu, de laDeclaració dels drets humansi d'organitzacions internacionals com l'ONUo laUnió Europea.

Elcapitalismes'imposa com a sistema econòmic dominant i les relacions entre els diferents països formen un mercat cada cop més únic.

Les diferències de classe, però, també augmenten i així es parla dePrimeriTercer Món, segons els ingressos i el nivell de vida de cada zona.

La terciarització de l'economia i la mecanització fan possible una societat del lleure.

Elsmitjans de comunicacióde masses ajuden a donar a conèixer els diferents models culturals, especialment l'occidental, que s'imposa amb lapublicitato elcinema.

Diferents moviments rebutgen aquesta imposició, sovint aliats amb grupsantiglobalització.

La consciència d'estar esgotant els recursos del planeta fa sorgir l'ecologisme.

A la vegada, la societat va experimentar la destrucció de la societat preindustrial i es construïa una societat de classes presidida per una burgesia, que va contemplar el declivi dels seus antagonistes tradicionals : els privilegiats i el naixement i desenvolupament d'un de nou : el moviment obrer, en nom del qual es van plantejar diferents alternatives al mateix capitalisme.

Més espectaculars van ser, fins i tot, les transformacions polítiques i ideològiques (Revolució liberal, nacionalisme, totalitarismes) ; així com les mutacions del mapa polític mundial i les majors guerres conegudes per la humanitat.

Lahumanitatva experimentar una transiciódemogràfica, conclosa per a les societats més avançades (l'anomenatprimer món) i encara en curs per a la major part (els països subdesenvolupats i els recentment industrialitzats), que ha portat el seu creixement més enllà dels límits que li imposava històricament la naturalesa territorial, aconseguint la generalització del consum de tot tipus de productes, serveis i recursos naturals que han elevat per a una gran part delséssers humansel seu nivell de vida d'una manera abans insospitada, però que han aguditzat les desigualtats socials i espacials, i deixen plantejant per al futur pròxim greus incerteses mediambientals.

A més de les migracions cap a les ciutats que han buidat el món rural i l'ascens de laburgesiacom a classe urbana, però la veritablement dirigent de l'època.

Laculturai laciènciavan protagonitzar un període d'extraordinari desenvolupament i fecunditat ; mentre que l'art i la literatura s'alliberaven d'un romanticisme propiciat per les acadèmies i oberts a un públic i un mercat cada vegada més amplis ; s'han vist sotmesos a l'impacte dels nousmitjans de comunicacióde masses, escrits i audiovisuals, la qual cosa els va provocar una verdadera crisi d'identitat, que comença amb l'impressionisme i les avantguardes i encara no s'ha superat.