El poema de la rosa als llavis , ayuda porfa?

Si anessis

tan lluny que no et sabés

tampoc ningú sabria el meu destí,

cap altre llavi no em tendria pres

però amb el teu nom faria el meu camí.

Um ram de noies no em fóra conhort

ni la cançó sota el dring de la copa,

vaixells de guerra vinguessin al Port

prou hi aniria, mariner de popa.

Si jo posava la bandera al pal

i era molt alta, t'hi veuria a dalt.

Mocador d'olor

que la teva sina

acostava al cor :

com que et sap l'enyor

i et sap la pell fina

tremola d'amor.

Mocador d'olor

fragant tarongina.

Com li bat el cor!

I el seu esguard damunt el meu esguard

sóc presoner

que la vull presonera :

aquest matí que una flor m'ha posat

li deia així

baixet

a l'orella :

sota els teus ulls, és un bes el que em plau :

I el vent deixava dintre la rosella

granets de blat com espurnes de sol

només per dir com és la boca d'Ella :

com la neu rosa als pics

quan surt el sol

Seré a ta cambra amiga, que ningú no ho sabrà :

Cupidell a la portam'obrirà

i tancarà.

Entremaliat i destre serà Ell qui et prendrà.

I si Tu ets temerosa

no et deixarà cridar.

Visca l'amor que m'ha donat l'amiga

fresca i polida come un maig content!

Visca l'amor

l'he cridada i venia

tota era blanca com un glop de llet.

Visca l'amor que m'ha donat l'amiga

que Ella també es delia :

visca l'amor :

la volia i l'he pres.